Estadisticas web

GR 11: Refugi de l'Illa - Puigcerdà

Anterior:
Encamp - Ref. de l'Illa


El GR 11 deixa el principat d'Andorra i després d'un breu retorn per terres lleidatanes, entra a l'última província de la travessa pirinenca. En aquesta etapa assolirà un dels punts més alts del recorregut, la Portella d'Engorgs, per iniciar després un llarg descens fins a Puigcerdà. Entremig, els refugis de la Cabana dels Esparvers i d'Engorgs (lliures) i el de Malniu (guardat en temporada) es poden fer servir per dividir aquesta llarga etapa

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc



Perfil i més dades


La jornada comença de forma ben diferent a com havia acabat el dia anterior, però amb els mateixos protagonistes: la Tossa Plana, la Tosseta de Vallcivera i el Pic de Setut, ara sota un cel gairebé clar. Ja tindré temps per que se m'espatlli

 photo P1020067 Tossa Plana des de lIlla-001.jpg

Em poso en marxa poc abans de tres quarts de vuit. El refugi es troba al costat del desguàs de l'estany de l'Illa, el camí puja uns metres per a creuar-lo i travessar el llac per la seva riba sud. De seguida es troba el desviament on el GR 7 puja cap al pic de Pessons (centre), que vaig fer en sentit contrari fa vuit anys (aquí)

 photo P1020068 Estany de lIlla.jpg

El GR 11 en canvi continua direcció est, deixant ja enrere la vall de Madriu...

 photo P1020069 Estany Rodoacute Serra de Sirvent.jpg

...per arribar al Coll de l'Illa (2.550 m. - 20'), on termina el traçat andorrà, entrant a la Cerdanya i reprenent la província de Lleida, però per ben poca estona: la baixada per la Vallcivera i la següent pujada fins la Portella d'Engorgs, al fons a l'esquerra

 photo P1020073 Coll de lIlla.jpg

Em poso a baixar per aquesta preciosa vall en el moment en què el sol ja comença a escalfar

 photo P1020074 Vallcivera des del Coll de lIlla.jpg

En arribar al torrent principal, es junta per la dreta el camí que baixa des del port de Vallcivera, una alternativa per passar d'una vall a una altra. A la dreta, el pic de la Muga

 photo P1020075 Vallcivera la Muga.jpg

La capçalera de Vallcivera, amb el coll de l'Illa a la dreta i el Port de Vallcivera al mig

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


No sé què té aquesta vall, que em va deixar encantat...

 photo P1020079 Vallcivera.jpg

Una de les més boniques que he trobat als Pirineus

 photo P1020081 Vallcivera.jpg

Serà potser per la simpatia de les seves veïnes, que em van deixar el pas lliure sense complicacions

 photo P1020083.jpg

En una hora i quart de baixada ja arribo al final de la Vallcivera...

 photo P1020084 Els Esparvers.jpg

...que s'ajunta amb el barranc d'Engait, per on vé el GR 107 des de Porta i la Portella Blanca (aquí)...

 photo P1020092 Barranc dEngait.jpg

...per formar la Vall de la Llosa, cap a la qual es dirigeix el Camí dels Bons Homes, en direcció a Prullans i Bellver de Cerdanya

 photo P1020091 Vall de la Llosa.jpg

En aquest indret es troba la Cabana dels Esparvers, refugi lliure o d'emergència. Era una de les opcions que havia contemplat per terminar l'etapa anterior, però té fama de trobar-se en mal estat. Una pena perquè es troba en una cruïlla estratègica (GRs 11 i 107) i pot facilitar l'accés tant a la Vallcivera com al circ d'Engait

 photo P1020086 Cabana dels Esparvers.jpg

Aviam, per passar-hi la nit ja va bé, si no es tenen masses manies... Però veient la teulada imagino que en cas de pluja deu omplir-se de goteres

 photo P1020089 Cabana dels Esparvers.jpg

Doncs bé, en aquest punt deixo enrere la Vallcivera...

 photo P1020090 Cabana dels Esparvers Vallcivera.jpg

...i en començar a remuntar pel barranc d'Engait trobo una cruilla on per primer cop veig indicat el final d'aquesta llarga aventura: "només" 233 km., això m'omple de moral. No veig encara el mar, però ja em sembla olorar l'aigua salada...

 photo P1020093.jpg

El GR 11 travessa el riu d'Engait mentre que el GR 107 puja cap a la Portella Blanca d'Andorra, que per poc no es deixa veure a la dreta; els pics d'Envalira dominen la vall

 photo P1020098 Pics dEnvalira Circ dEngait.jpg

En un primer moment, el camí remunta en direcció al barranc que baixa de la Portella d'Engorgs...

 photo P1020103 Clot de Malpartit.jpg

...però després d'una primera rampa, gira de cop a l'esquerra, pujant més suaument i internant-se en el bosc, i torna a tombar a la dreta per a encarar decididament la pujada. Hi ha un breu replà per agafar aire i per contemplar la Vallcivera des del vessant oposat

 photo P1020100 Vallcivera.jpg

A mesura que va guanyant alçada les vistes s'amplien cap a la Muga a l'esquerra, la cresta dels Ribuls i el Montalús al centre i el Bony d'Engait a la dreta



El corriol, ara sí, s'acosta al fons del barranc. Pensava que la Portella d'Engorgs es trobava allà dalt mateix, però no encara...

 photo P1020108 Coma de Malpartir.jpg

Mentrestant, l'afició no deixa d'animar-me... tot i que guardant les distàncies

 photo P1020109.jpg

Després de creuar el barranc arribo dalt d'un replà, el que pensava en principi que era la portella, però el mapa ja es va encarregar de corregir-me. Encara he de guanya 100 m. escassos cap a l'esquerra del Bony del Manyer



Al menys, el que em queda pujada és bastant més suau del que porto fins ara; així, en 20 minuts assoleixo la Portella d'Engorgs (2.695 m. - 4h). Ara sí que m'acomiado de la Vallcivera, la Muga, la Tossa Plana...



...i si no recordo malament, quan un any enrere entrava a la província de Lleida pel Coll de Vallhiverna, en la llunyania podia veure les mateixes muntanyes que ara en abandonar-la: el Montsec al fons, molt difuminat. Més propers, els prats que envolten Cap de Rec, a la falda de la Tossa Plana; i la Serra d'Airosa just al darrere

 photo P1020126 Monturull i Cap de Rec des de la Portella dEngorgs.jpg

A partir d'aquí encaro l'última província que recorre el GR 11: entro a Girona saludant el seu sostre, el Puigpedrós a la dreta; a l'esquerra, la serra de l'Esquella amb els pics d'Engorgs



D'aquí a Puigcerdà, uns 1.600 m. de desnivell negatiu. Vaig estar dubtant si quedar-me a Malniu, a més a més els núvols anaven creixent, però el dia anterior vaig oblidar part del menjar a Riu dels Orris i anava una mica justet per passar una nit. Començo el descens cap als estanys d'Engorgs, als peus del Puigpedrós i amb la característica agulla del Peiraforca rere la Portella de Meranges

 photo P1020127 Circ dEngorgs.jpg

La baixada als estanys és força pronunciada; ràpidament arribo al de la Portella, el primer, i després trobo el dels Minyons

 photo P1020130 Estanys dels Minyons Puigpedroacutes.jpg

Aviat deixo enrere els llacs, el coll queda amagat a l'esquerra, tancant la serra de l'Esquella



El sender, bastant desdibuixat, es dirigeix a un collet a la dreta (sud-est); des d'aquí ja apareix l'altra banda de la Cerdanya, amb el Puigmal a l'esquerra i la Collada de Toses al mig

 photo P1020133 Puigmal i Montgrony des dEngorgs.jpg

Des d'aquest coll el GR va buscant un petit barranc a l'esquerra...
 photo P1020134 Portella de Meranges.jpg

...que va a sortir al refugi d'Engorgs "Joaquim Folch i Girona" (2.390 m. - 5h), al peu del Puigpedrós

 photo P1020135 Refugi dEngorgs Puigpedroacutes.jpg

Gairebé no m'hi aturo, prefereixo arribar-me a Malniu per dinar. Segueixo baixant fins creuar el riu, on es desvia un camí cap a Meranges.

 photo P1020137 Riu Duran refugi dEngorgs.jpg

Ara tornaré a fer el camí per on vam baixar del Puigpedrós al 2008 (aquí). Continuo pel vessant esquerre del riu, als 10 minuts es troba un bon mirador sobre la vall; la Tossa d'Alp a l'altra banda... aquests paisatges cada cop em son més coneguts

 photo P1020138 Riu Duran Tossa dAlp.jpg

El camí va flanquejant el vessant sud del Puigpedrós; la portella d'Engorgs queda ja molt amunt, i el cel es va tapant cada cop més

 photo P1020143 Portella dEngorgs.jpg

En quant deixo a la dreta un nou desviament cap a Meranges, comença a ploure. No gaire cosa, per sort, i no se senten trons, el que més por em feia. Aniré guanyant una mica d'alçada, uns 100 m. de desnivell, entrant en un tram més boscós on les branques dels arbres m'estalvien en part els efectes d'una tímida pedregada; no arriba ni tant sols a blanquejar el terra. Arribant al canvi de vessant, a poc més de 2.300 m., ja veig l'Estany Sec al costat del refugi de Malniu. tot d'una, el camí torna a baixar i s'acaba la pluja,

 photo P1020146 Estany Sec.jpg

Per sota, la vall de Meranges està assolellada... Però els núvols que queden per la banda del Moixeró no em donen gaires esperances

 photo P1020147 Vall de Meranges Moixeroacute.jpg

A mig descens coincideixo amb el camí de pujada al Puigpedrós, poc abans de les pastures que envolten el refugi...

 photo P1020149 Estany Sec.jpg

...i l'Estany Sec, que no fa honor al seu nom



Al darrere d'aquest es troba el refugi de Malniu, a 2.130 m., on arribo ben bé 7 hores després de sortir de l'Illa. Tal i com em temia es troba tancat, és més, m'ho confirma un dels guardes. Tenia la vana esperança de terminar aquí la jornada, però veig que em quedarà un bon tros

 photo P1020152 Refugi de Malniu.jpg

Dino ràpidament les poques provisions que em queden i reprenc la marxa pel camí que puja cap a l'estany de Malniu, un dels més concorreguts de la comarca i del Pirineu sencer. En 5 minuts es deixa per un corriol que encara remunta uns metres i que aviat tomba al sud-est, deixant a sota els plans del refugi. Al fons, la serra de Calm Colomer

 photo P1020153 Pla de Malniu Serra de Calm Colmer.jpg

El camí  no és fàcil de seguir, mig desdibuixat entre els arbres...

 photo P1020155.jpg

...passa tocant un petit aiguamoll...

 photo P1020156.jpg

...i arriba un moment en què perdo les marques, en creuar una torrentera; no em preocupa gaire ja que veig molt propera la pista que uneix Meranges i Guils per la Feixa; el GR va a sortir uns metres més a llevant, en una àmplia collada a la falda del Puigpedrós



Per sort no hi ha gens de trànsit, en un cap de setmana de l'estiu pot ser diferent. La segueixo cap a l'esquerra durant un quart d'hora...

 photo P1020160.jpg

...fins que veig el refugi lliure de la Feixa uns 200 m. endavant, al costat de la pista (2.185 m. 7h30'). Aquí les marques del GR es desvien a la dreta



Sembla que el camí desaparegui al mig d'una immensa pastura, però després de donar unes quantes voltes, intueixo la sortida al sud-est, cap a una tímida collada on s'endevinen unes també tímides roderes



En tot cas, m'hi podria tirar aquí hores i hores gaudint del paisatge junt amb els residents del lloc, a l'ombra del Carlit i de la Serra de Bac d'Ortella...

 photo P1020165 Carlit i Portella del Bac dOrtella des de la Feixa.jpg

...o contemplant la Tossa d'Alp, que ja fa bona estona que està recobert de núvols

 photo P1020164 Puigmal des de la Feixa.jpg

Quan aconsegueixo trobar les roderes, es van transformant de mica en mica en una pista ente arbusts

 photo P1020173.jpg

Comença aquí un descens que se'm farà etern cap a la capital de la Cerdanya, coberta de núvols



A sobre, quan miro enrere, no descarto tornar a remullar-me, perquè fa molt mala pinta aquest cel

 photo P1020179.jpg

El camí va baixant, creuant un parell de pistes i en principi sense complicació. Només hi ha un tram bastant tètric en que s'ha de passar per una zona que va cremar l'estiu de 2012; durant uns escassos 100 m. s'ha de deixar a l'esquerra el camí senyalitzat que els arbres caiguts i l'erosió han tornat impracticable. I mentrestant, al fons de la vall del Segre ja ubico la capital de la Cerdanya, a la que encara trigaré hores per arribar

 photo P1020180 Puigmal.jpg

Sembla que ja he tingut la meva ració de ruixat al matí, perquè els de la tarda em van esquivant per poc

 photo P1020181.jpg

I un dels avantatges de tenir aquesta panoràmica es que puc comprovar des de les alçades com se m'escapa l'últim tren

 photo P1020182.jpg

En creuar una segona pista el GR comença seguint un torrent, però el deixa aviat per desviar-se a l'esquerra, en un altre tram en què es pot perdre la traça. Baixant per una petita carena, ja tinc a tocar Guils de Cerdanya, primera població després de dues llargues jornades

 photo P1020183 Cerdanya des de Puig Peransau.jpg

Abans d'arribar-hi, una nova mirada sobre la plana ceretana, amb la Tosa d'Alp a la dreta i el Puigmal a l'esquerra. Entre mig -però tirant més cap a aquest últim- pujarà la següent etapa del GR 11



Arribo a Guils (1.400 m.) en quatre hores des de Malniu. Em sembla que no té allotjament, llevat d'un càmping fora del meu pressupost

 photo P1020188 Guils.jpg

En qualsevol cas, com que em quedava la part més fàcil, no vaig buscar gaire i vaig decidir acabar l'etapa a Puigcerdà. Després de onze hores, no em venia d'una més

 photo P1020189 Puigcerdagrave i Puigmal des de Guils.jpg

El GR surt de Guils per la carretera que hi arriba de Puigcerdà; però als 300 m. una pista a l'esquerra permet estalviar-se un tram d'asfalt. La resta de l'etapa anirà tota per la GI-V 4035, envoltada de camps i amb bones vistes sobre el massís del Carlit

 photo P1020190 Serra del Carlit.jpg

Només se surt de la carretera per visitar ràpidament Saneja, petit agregat de Guils, amb la seva església de Sant Vicenç, originària del s.XI i reformada en múltiples ocasions

 photo P1020193-94 Sant Vicenccedil de Saneja.jpeg

Des d'aquí, només queden uns 20 minuts de carretera, amb vistes tant a la zona del Puigmal...

 photo P1020195 Puigcerdagrave Puigmal.jpg

...com a la Tossa, més lliure de núvols...

 photo P1020196 Tossa dAlp.jpg

...per acabar creuant el Pont de Sant Martí sobre el riu Querol...

 photo P1020198 Pont de Sant Martiacute.jpg

...i acabar l'etapa a la capital ceretana després de gairebé 12 hores de ruta

 photo P1020199 Puigcerdagrave.jpg

Següent:
Puigcerdà - Planoles

3 comentaris:

  1. Impressionant Carles, és cert que hi ha imatges que donen la sensació d'estar ben bé caminant per un camí de conte de fades, sota l'ombra dels avets, trepitjant el verd d'entre les pedres sota l'amenaça d'uns núvols ben bucòlics que certament donen ganes de quedar-s'hi a contemplar tot i que, personalment preferiria un altre tipus de companyia hahahaha. Per cert, tu ets un home amb sort, tal com et perseguien els núvols dona gràcies que només et vas remullar una micona. Espero que els teus genolls estiguin en bon estat perquè 2.332 mts (cap i cua, carai) de desnivell negatiu és per deixar-los destrossats. Enhorabona de nou i mil gràcies per compartir-lo!!

    ResponElimina
  2. Bones Carles!! saps si prop de la cabana d'esperves hi torbaré aigua?

    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està situada entre dos torrents, el de Vallcivera i el de Madriu, així que en tindràs segur! Però compte amb les vaques...

      Elimina