Punt final a un altre GR, que malgrat la seva curta trajectòria -"només" 158 km.- he trigat onze anys en terminar. En té molta culpa la mala combinació de transport públic a la zona central, entre la Pobla de Lillet i Sallent. Per sort, l'últim tram està ben servit, tant a Sant Vicenç de Castellet (Rodalies i FGC) com a Montserrat (Aeri i Cremallera també de FGC). Tot i això, per baixar del Monestir vaig acostar-me a Monistrol seguint la traça del GR 96, un curt tram que descriuré en una propera entrega. En qualsevol cas, és una bona excusa per introduir aquest altre GR, encara més curt, a la llista d'objectius pendents.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track total a Wikiloc
Perfil i més dades
El GR 4 inicia el seu tram final creuant el Llobregat a l'alçada de Sant Vicenç de Castellet
Poc després es passa per la rotonda sota la C-55. Els següents metres va travessant un polígon industrial, així que no hi ha gaire cosa que veure. Com a molt, el Castell de Castellet que s'alça a l'altra banda del barranc
Aviat va quedant enrere...
...mentre que al davant s'obre el barranc de la riera de Castellet; en uns 20 minuts s'acaba el polígon i es continua per pista...
...que passa més tard pel Raval del Gravat, un conjunt de masos ben restaurats
Des d'aquí ja tenim bona panoràmica del que hem anat pujant...
...però sobretot, del que ens espera: Montserrat ja apareix darrere els camps
El barranc ja queda enrere i entrem en una zona més planera
Més tard arribem al mas de Can Beu...
...i així en suau descens el GR es dirigeix a la carretera de Marganell, just al costat de Ca l'Estevenó, una altra masia
Arribats a la carretera es creua un barranc a la dreta i de seguida es desvia l'accés a la urbanització Sant Cristòfol, també asfaltat. Pel costat d'aquest surt una pista a ma dreta, i de seguida arribem a un altre desviament cap a l'ermita de Sant Jaume de Castellbell, un bon exemplar romànic del s. XII
Tornant a la pista, aquesta continua ara pel mig d'un bosc ben tancat, prop del Torrent de Cal Ticó...
...i apareix tot seguit al Pla de Masroig; a l'altra banda hi ha la urbanització Sant Cristòfol
Però lògicament, la protagonista d'aquestes contrades és la cara nord de la muntanya sagrada dels catalans...
Travessat el prat, es deixa la pista que accedeix a la urbanització i es continua a la dreta per una altra que va pujant de mica en mica amb el bosc al costat; en uns 500 m. hi ha un altre camí senyalitzat cap a l'ermita de Sant Cristòfol. Poc després la pista surt a un carrer asfaltat (C/ les Agulles de la urbanització el Prat) que se segueix a la dreta fins que es converteix un altre cop en pista al cap d'1 km.
A partir d'aquí, ja ho sento, però és que només tinc ulls per a ella...
...si és que no es pot mirar a cap altre lloc...
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
...al menys durant el primer tram de la pujada; després es deixa la pista, pujant per un corriol a l'esquerra. Cap enrere, començo a guanyar vistes sobre la comarca del Bages; en primer terme el Barranc de Can Martorell, per on pujava la pista, i a la dreta el Turó de l'Ermità
Més llunyà, el Pirineu
Remuntant una petita carena d'uns 100 m. de desnivell, ja tenim a la vista el Monestir de Santa Cecília
Se surt novament a la pista anterior, aquí tancada al trànsit...
...mentre que per dalt ja s'identifica clarament el cim de Sant Jeroni (centre) i el Serrat del Moro a l'esquerra
Arribo a l'explanada de Santa Cecília (677 m.) en 3h30' des de Sant Vicenç. Em trobo tancat el refugi Bartomeu Puiggròs, fora de servei segons la web de la FEEC
Però el que més crida l'atenció sens dubte és el meravellós monestir romànic de Santa Cecília de Montserrat, del s. XI. Llàstima de no poder entrar a visitar-lo
Tot i que no va tenir una comunitat gaire nombrosa, va ser el primer lloc de la muntanya en què hi va haver vida monàstica. Ha estat restaurat diverses vegades
Aquí paro a esmorzar; en creuar la carretera enllaçaré amb el GR 172, que travessa en suau pujada la cara nord-est de la muntanya per arribar a passar sota mateix del Cavall Bernat...
...mentre que alhora permet gaudir de molt bones vistes, especialment cap a la Vall del Llobregat, amb la Mola, el Montcau i la Serra de l'Obac a l'altra banda i el Monestir de Sant Benet en primer terme
El camí és una successió de balconades; de fet ja hi havia passat (en sentit contrari) un parell de vegades
El primer tram passa per sota de la paret de Sant Jeroni
Més endavant, les Roques del Duc
Entre unes parets i unes altres, la Canal de l'Arítjol
I per tot arreu, roques característiques amb els noms "populars" de les formes que agafen: el Projectil, per exemple
Però si hi ha una que destaca en especial, aquesta és el Cavall Bernat, un dels principals somnis de qualsevol escalador
El mapa de l'Alpina també l'anomena el Dit Gros; el topònim del Cavall Bernat es troba present a altres serres (sense anar més lluny, a la veïna de Sant Llorenç del Munt), i pel que sembla és una derivació "puritana" de l'expressió "carall trempat" amb la que es feia referència a grans roques verticals amb forma fàl·lica que feien de culte a la fertilitat en èpoques paganes.
Més vistes, ara cap al Turó de l'Ermità i el Pla de Bages; la neu dels Pirineus molt llunyana
Per sota ja apareix Monistrol; aquí aniré a parar en unes hores
Però abans encara em queda una bona estona flanquejant les roques montserratines. Poc després de passar sota el Cavall Bernat i abans de la Canal del Pou del Gat, un mirador ofereix bones vistes sobre el vessant que acabo de travessar
I millors si cap de cara al Bages, la vall del Llobregat, la Serra de l'Obac o la Mola, a la dreta
Fins i tot apareix el Montseny al darrere de tot, entre el Montcau i la Mola
De mica en mica he arribat al Pla de la Trinitat (950 m. - 5h), on les vistes canvien: ara apareix bona part del Baix Llobregat, amb Olesa en primer terme, Collserola a l'esquerra i l'Ordal a la dreta; al fons de tot hi ha una zona més fosca, que no sé si és el mar o la contaminació de Barcelona
Aquí vam venir a parar quan vam fer la circular a Montserrat un any i escaig enrere, baixant de l'ermita de la Trinitat, situada un centenar de metres més amunt. La punta més destacada a la dreta és la Mòmia, i a sota seu la Momieta
El camí canvia doncs d'orientació cap al sud-oest; a l'altra banda es veu la rasa (i la caseta, apurant molt) del Funicular de Sant Joan
Més endavant, la Miranda dels Ermitans ofereix la primera imatge del Monestir... Ja tinc a tocar el final del GR 4
Però encara queda l'últim tram de baixada; a la Plaça de Santa Anna es creuen els camins de Santa Cecília, per on he vingut, amb els que vénen de Sant Jeroni i de l'estació de Sant Joan, així que el que baixa a l'esquerra cap al Monestir és un dels més concorreguts del massís. De seguida arribo al Pas dels Francesos, que recorda, segons la llegenda, el lloc per on van passar els francesos quan van envair la muntanya
Sembla ser que l'exèrcit dels veïns del nord anava guiat per un traïdor de la zona que coneixia bé aquestes serres; així que no és difícil d'imaginar que en arribar en aquest indret, on ja l'estaven esperant els catalans, el primer tret va ser per a ell. El seu cos, en caure mort, va anar rodolant pels cingles i van anar caient totes les monedes que havia cobrat, les quals van convertir-se en pedres en quant van anar tocant terra.
En termes més moderns, jo l'hauria anomenar l'"Stairway to Heaven", però ja se sap que les llegendes tenen més glamour que el rock'n roll
Doncs bé, el camí, ara empedrat, segueix baixant i perdent alçada ràpidament, acostant-se al fons del barranc
Només cal davallar per les últimes rampes de les anomenades Escales dels Pobres...
I finalment, després de 5h45' de ruta i 11 anys de GR, la Plaça de l'Abat Oliba em dóna la benvinguda al Monestir de Montserrat (725 m.). Objectiu complert
I ja fora de l'àmbit més estrictament excursionista, aprofito per fer-hi una visita molt per sobre, començant per la Plaça de Santa Maria, obra de Puig i Cadafalch (1929)
A l'altra banda de l'atri, la portalada d'accés a la Basílica...
Consagrada al 1592 i refeta a finals del XIX, acull la imatge de la Mare de Déu (s. XII), més coneguda com la Moreneta. La cua de visitants em va treure les ganes d'intentar veure-la de més a prop
I un altre cop a la plaça, amb vistes al barranc pel que acabo de baixar...
...només em queda fer-hi una ràpida ullada a l'exterior i dirigir-me cap al punt on s´inicia el descens per un altre sender de Gran Recorregut, el GR 96
Però, com a "La història interminable", aixó és una altra història i haurà de ser narrada en una altra ocasió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada