Si em pensava que m'havia fet una idea del Montsant amb un parell de visites, anava molt equivocat... Potser és que la última vegada vaig sortir en helicòpter i em vaig perdre el millor. En aquesta ocasió, l'amic Boireta es va encarregar d'organitzar uns Encontres en la tercera fase dins el grup de Camins i Senders, que ens va permetre conèixer bona part dels racons més característics i menys transitats d'aquestes muntanyes. Igual que a la sortida pel Port fa uns mesos, ens vam arreplegar un bon grapat d'amics de procedències geogràfiques ben diverses: la Ribera d'Ebre, Osona, Benicarló, el Baix Lobregat, Bilbao, la Barceloneta... Tots amb autèntica denominació d'orígen, faltaria més...
Es tracta d'una "circular" llarga i prou exigent, amb una forma un tant estranya sobre el mapa, que recorre dos barrancs i també dues carenes, i que acumula un desnivell important, tant positiu com negatiu. A més a més, la primera curiositat és que vam començar baixant i vam acabar en pujada; coses del José Luís...
Es tracta d'una "circular" llarga i prou exigent, amb una forma un tant estranya sobre el mapa, que recorre dos barrancs i també dues carenes, i que acumula un desnivell important, tant positiu com negatiu. A més a més, la primera curiositat és que vam començar baixant i vam acabar en pujada; coses del José Luís...
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Comencem reunint-nos a primera hora del matí a la Venta de la Llena, a la carretera C-242 de les Borges del Camp a Granadella, entre els kms. 24 i 25, a tocar del desviament cap a Juncosa. Quan aquesta carretera era el Camí Ral de Reus a Fraga, en aquest hostal hi paraven molts traginers, però avui dia es troba totalment en runes. Amb la Sílvia i el Xevi vam muntar campament furgonetero la nit anterior i així ens vam estalviar la matinada, tot i que puntualment a les 8 del matí ja teníen gairebé tots els convocats... Menys el Turronero, a qui aquesta vegada vaig cedir l'honor d'arribar l'últim.
Des de l'explanada de la Venta (785 m.) comencem a caminar per la carretera, per on passa el GR 65 (Camí de Sant Jaume), uns 500 m. en direcció a Ulldemolins, fins que trobem una variant del GR que es dirigeix cap a l'ermita de Sant Bartomeu. La carretera recorre la carena de la Serra de la Llena i per tant, gaudim d'una panoràmica excepcional sobre les Serres del Montsant, molt diferent a les vistes que coneixia jo pel seu vessant del sud. En poques hores haurem assolit a la punta que destaca una mica elevada cap a la dreta, els Pins Carrassers
Però anem per parts, primer hem de començar davallant la Serra de la Llena en direcció a Sant Bartomeu de Fraguerau, enmig del paisatge característic d'aquesta zona: roca i matoll, principalment
Un ambient tant rocallós dóna peu a la formació de moltes coves i baumes, utilitzades antigament per pastors: passem davant la Cova del Queralt quan encara no portem ni deu minuts caminant
En acostar-nos al barran de Sant Bartomeu, la vegetació s'espessa i el bosc es fa humit i forndós; trobem un pas entre roques grans com autobusos
En poc més de mitja hora ja ens acostem a l'entorn de l'ermita de Sant Bartomeu
Però abans fem una ràpida ullada a la font del mateix nom, situada entre parets i pedres
Vista des de l'interior
Ara sí ens accedim a l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau (505 m.), del s. XII, on fem el primer reagrupament
Aquest paratge deu el seu nom a Fra Guerau Miquel, qui va fundar dues ermites, de les que només ens ha quedat aquesta. Just al costat, a l'altra banda del barranc, es troba la Cova de Sant Bartomeu (més aviat una bauma)
Seguim barranc avall en mig de roques amb formes autènticament montserratines, encara que seria més apropiat anomenar-les montsantines. De fet un dels temes de conversa va ser la semblança d'aquests paratges amb els de l'altra muntanya sagrada que uns quants de nosaltres havíem recorregut dos mesos enrere; i a falta de l'opinió d'algun especialista en el tema, si em plantéssin aquí al mig sense dir-me on sóc, el primer que em vindria al cap seria la muntanya de Montserrat. Que em perdonin els geòlegs per la meva ignorància
Continuem camí avall, en deu minutets s'acaba el descens i creuem el riu de Montsant pel pont penjant (490 m.)
Aquí el GR segueix a l'esquerra cap a Ulldemolins. Nosaltres resseguirem uns pocs metres a ma dreta el barranc del Montsant fins trobar una bifurcació; el més lògic seria continuar pel costat del riu, però Boireta ens vol sorprendre ensenyant-nos els seus dominis més inaccessibles...
...així que comencem a ascendir amb ganes, deixant avall el riu, fins que mitja hora després assolim la carena que condueix als Ventadors, on ens trobem de nassos amb la cara nord de la Serra Major, a l'altra banda del Barranc dels Pèlags
En unes hores caminarem per sota de la faixa que destaca a la part superior. Si s'amplia la foto (cliqueu a sobre) s'intueix un forat al mig de la roca més o menys al punt on la paret rocallosa es doblega: és el Pont Natural, per sota del qual passarem per canviar de vessant
Però encara queda un bon tros per a arribar-hi; de moment, ens enfilem gairebé pel fil de la carena...
...cosa que ens permet també gaudir de les vistes sobre el Barranc del Montsant i la Serra de la Llena, d'on venim. El barranc de Sant Bartomeu queda a la dreta de tot, gairebé fora de la foto
(cliqueu a sobre de les panos per a ampliar-les)
Tampoc deixa de sorprendre'm que molt lluny, molt més al nord, s'intueix uns cims coberts de neu; entremig s'estèn la plana de Lleida
Entre unes vistes i unes altres, seguim amunt, intentant endevinar les traces de corriol, amb algun pas no apte per a vertiginosos...
...fins al Portell dels Ventadors (760 m.) una mena de collet on canviarem de vessant...
...cosa que no vol dir que el tema perdi interès, potser la pujada se suavitza una mica (però només una mica): anirem flanquejant per la faixa situada entremig de les roques
Vista enrere cap al Barranc dels Pèlags, cap a on baixarem més tard; el Pont Natural queda a l'esquerra, a la part més alta de la primera faixa
Seguim amunt, ara ja per terreny més amable, fins al coll situat a tocar del punt més alt del dia...
...la Punta dels Pins Carrassers (1.060 m.), amb Pep Red
Un mirador privilegiat sobre el Congost de Fraguerau, la Serra de la Llena i la plana de Lleida amb el Pirineu nevat al fons
Molt més a prop, Ulldemolins amb les muntanyes de Prades al darrere
Tornem al coll on fem, ara sí, un bon exercici de fraternitat, tot compartint les nostres possessions: fruits secs, embotits, botes de vi de qualitat discutible, liquors de colors misteriosos... I tot seguit, continuem per la carena, ara amb un perfil molt més suau, gairebé planejant, fins al següent punt de referència, el Pi de la Carabasseta, un exemplar monumental moldejat pel vent
Aquí trobem el GR 171, que segueix el Barranc del Madelenet fins al peu de la Serra Major...
...on el Montsant ens amaga un dels seus tresors: el Toll de l'Ou (835 m.)
Un seguit de piscines naturals que fan les delícies dels banyistes que s'endisen al cor del Barranc dels Pèlags
Es troba ben bé al mig del massís, i per tant envoltat de muntanyes per tot arreu; els Ventadors i la punta dels Pins Carrassers cap al nord, la Serra Major cap al sud i la Punta Pericana a llevant
Ara haurem de remuntar uns metres fins trobar una cruilla on el GR 171 puja cap a la Serra Major per passar després a la Morera de Montsant, nosaltres tombarem a l'esquerra (oest) i seguirem guanyant alçada suaument per anar a trobar la base de la paret rocallosa que vèiem des dels Ventadors, el Serret de la Junça. De moment, ja tenim al davant, entre els arbres, la carena que hem remontat fa unes hores
Un cop assolim la base de les roques, el terreny no és gens regular: ara amunt, ara planer, ara avall...
...però en tot cas l'ambient és espectacular
Algun pas per sota mateix de la roca, que sembla que s'aguanti per molt poquet...
...i fins i tot ens fiquem a les mateixes entranyes de la muntanya, a mig camí trobem aquesta impressionant canal; el camí passa per fora, resseguint la faixa, però uns quants de nosaltres ens endinsem en aquest curt tram (gràcies als companys que ens van portar les motxil·les), per tornar a sortir uns metres més endevant.
I així arribem a l'estrella de la jornada (amb permís del Toll de l'Ou): el Pont Natural de l'Obaga (685 m.)
Un enorme forat entre ambdós vessants del crestall, de fet és el pas més directe per passar al Barranc del Montsant des del Toll de l'Ou; no es pot resseguir el fons del Barranc dels Pèlags, ja el camí queda tallat a l'alçada de l'Engolidor
Ara, des de l'altra banda de la muntanya, haurem de baixar de cop fins a tocar del riu, gairebé a l'aiguabarreig dels barrancs dels Pèlags i del Montsant...
...i per això, sempre al peu de les roques, ens espera alguna desgrimpada facileta, encara que preferiria no fer-la de pujada
Una vegada sobre terreny més amable, ens sorprèn algun raconet encisador al Torrent del Vidalbar
I per dins d'un tancat bosc, trobem novament el Barranc dels Pèlags, on farem una aturada lúdico-gastronòmica. Alguns pugen a veure l'Engolidor, l'estret que engoleix les aigües del torrent; jo prefereixo quedar-me fent una migdiadeta. Una horeta després, amb els estómacs plens i els músculs relaxats, tornem a la feina, que encara ens queda un tros; seguim per la vora del riu i al poc de passar per la Cova Fumada, trobarem l'aiguabarreig. El camí que es desvia a la dreta ens portaria en poc més de mitja hora al pont penjant que hem travessat al matí
Ara la cresta dels Ventadors ja queda molt amunt...
...mentre que pel davant ja veiem les parets de l'Escambell, per on haurem de passar
A l'alçada del Mas de Soleràs (455 m.) hem de deixar el camí, que continua cap al pantà de Margalef, i creuar el riu Montsant, cadascú de la millor manera que se li acudeixi
Ara començarem a pujar sense cap camí evident, deixant enrere el barranc del riu Montsant i el Mas de Soleràs o de l'Aragonès, punt més baix de la jornada
A l'altra banda queden les elevacions més septentrionals de la Serra Major del Montsant
Aquest tram és molt perdedor, hem d'anar sempre buscant algunes poques fites i seguint el GPS, tot i tenir Maese Boireta com a guia. Ho recalco per si a algú se li acut seguir les nostres passes, que no s'estranyi d'haver de passar per llocs com aquest; una petita rasa a la dreta demostra que el camí existeix de fa anys, però la caiguda que hi ha a sota també s'ha de tenir en compte. I amb el terra mullat, molts números per tornar volant al fons del riu
Després de remuntar una mica més de 200 m., passem per sota de l'Escambell, última elevació d'un dels braços de la Serra de la Llena. Des d'aquí veiem bona part del recorregut del dia: a la dreta de tot la Serra Major, amb els barrancs de la Falconera i de Vidalbar; a sobre d'aquest es veu la part superior del Pont Natural, com un embut invertit; el Barranc dels Pèlags i el de Montsant, entremig dels dos els Ventadors i la punta dels Pins Carrassers; i a l'esquerra la Serra de la Llena, que encara hem de remuntar per tornar al punt de partida
I a l'altra banda, l'extrem més occidental del Montsant, amb la Serra de les Espadelles al davant i el Barranc del Montsant a sota, a punt d'entrar al Pantà de Margalef
Encara no hem acabat l'ascensió, passarem per la dreta de la Punta de Mònecs després de superar el Grau de l'Euga
A partir d'ara ja hi ha un camí marcat, que farà més fàcil la progressió; vista enrere cap a l'Escambell i la Serra Major
Anirem gairebé seguint la carena, tot i que alguna vegada no ens hi podem enfilar del tot...
En arribar a Coll de Mònecs (755 m.), noves vistes sobre el Barranc del Montsant, al mig s'amaga el Pantà de Margalef
I des d'aquí ja només ens queda remuntar uns metres per sortir a la pista que ens portarà de retorn a la Venta de la Serra de la Llena, on ens esperen els cotxes i un merescut descans
osmi, no havia llegit la teva entrada d'aquell memorable dia. Felicitarte perquè tens un ull privilegiat per localitzar els accidents geogràfics, en un entorn, diguem-ne, que no és el teu.
ResponEliminaSalut i muntanya!!!
Gràcies, però no tinc cap mèrit... Si no m'haguéssin dit on estan, se m'haurien passat més de la meitat
ResponEliminaSalut!