Deu n'hi do el que s'ha fet esperar la segona etapa del GR 5, tant sols vuit mesos... Ens tornem a reunir més o menys els mateixos que al mes de maig; el "nucli dur" és el mateix, hi ha algunes baixes i noves incorporacions. Ara travessarem les muntanyes d'Ordal, passant pel poble del què agafen el nom i repetint part de la pujada al Montcau i al Puig d'Agulles que vaig fer mesos enrere, per acabar baixant a Gelida abans de creuar les vinyes de l'Alt Penedès i la Baixa Anoia
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Ens trobem tots a primera hora d'un fred matí d'hivern a Gelida, on deixem un dels cotxes i fem cap a Olesa després d'un munt de revolts. Poca cosa a veure dins del poble, només hem de buscar les marques blanques i vermelles...
De seguida deixem enrere la població i comencem a caminar entre camps, amb vistes a la Serra de Riés, una de les que conformen l'Ordal i que separa la vall d'Olesa (riera de Begues) de la d'Ordal (riera dels Vidriers)
Anem pujant de mica en mica en direcció a aquestes muntanyes modestes...
...que no agafen gaire alçada ni son gaire espectaculars, però ténen el seu encant; de seguida els camps deixen lloc a un païsatge més àrid, senyal de que ja ens anem enfilant...
...i més quan ja veiem Olesa als nostres peus; al darrere el Puig de la Mola i el Montau, per allà baixàvem en l'etapa anterior
Cap al sud-oest baixa el barranc de la Riera de Begues; al fons, el Montgròs a l'esquerra i la Serra d'Olèrdola més cap al mig; llavors no sabia que no trigaria gaire en enfilar-me per aquelles altures...
Pujant per un ample camí assolim una carena secundària, els Penyalets, que ens portarà cap a la divisòria
Les bones valls d'Olesa i el Massís del Garraf ja vant quedant enrere...
Així, en poc més d'una hora assolim un collet dalt de la Serra de les Planes (525 m. - 1h15), que separa les dues valls principals que retallen aquestes muntanyes
Ara seguim una pista a la dreta, que al cap d'uns 400 m. es bifurca; seguim el trencall de l'esquerra que de seguida canvia de direcció i comença a davallar, envoltada d'un frondós bosc de pins i d'una colla de brètols amb escopeta que es creuen els amos de la muntanya i que volien insinuar que per allà no podiem passar fins que ells acabéssin de divertir-se. No hi ha més remei que creuar algunes paraules no gaire amables per part d'algun d'entre ells, empassar-se les ganes de ficar-los les escopetes per allà on no es pot dir en un blog seriós com aquest, i continuar amb el nostre camí, acostant-nos a la part baixa del barranc
Després de creuar una primera línia elèctrica el GR deixa momentàniament la pista, per creuar-la novament al cap d'uns 400 m., en un altre tallafoc d'una segona línia d'alta tensió; seguim cap a la dreta per un corriol molt agradable enmig dels boscos del Marquès de Camps...
...que en uns deu minuts ens deixa en una pista al costat de la depuradora; continuem a l'esquerra i, passant enfront de l'església de Sant Esteve d'Ordal, ens plantem davant de Can Parellada, a l'altra banda de la N-340 (6,46 km. - 2h05)
A partir d'aquí tornaré a repetir bona part de la pujada cap al Montcau, el Roc Forallac i el Puig d'Agulles del setembre de 2012, tot i que, amb millor criteri que llavors, aquesta vegada no deixaré el GR per anar-me'n a descobrir camins inexistents. Creuem la nacional, contemplant l'enorme masia de Can Parellada...
...i deixem de banda el poblet d'Ordal (T.M. de Subirats), passant davant les casetes de Can Rial...
...per acostar-nos cap al Fondo de Mas Granada, per on vaig baixar aquella vegada. Que no faltin les vinyes, som al Penedès
Can Rial, barri dels afores d'Ordal, queda uns metres a la dreta
En creuar el Fondo, pugem la pista principal per plantar-nos en uns 20 minuts al Maset de Parellada, suposo que una edificació auxiliar del mas principal, aquesta totalment enrunada
Seguim pujant suaument enmig d'una frondosa pineda...
...fins que deixarem un parell de desviacions a la dreta, moment en què la pista s'empina de mala manera, sobretot en deixar enrere el bosc. En una d'aquelles aturades per agafar aire, la pobre Bruixa ha estat a punt de tastar les defenses d'un dels habitants de la zona...
Per sort tot queda en un ensurt; encarem els últims metres fins al desviament a la dreta cap al cim del Montcau (9,5 km. - 3h 10'). Tot i que no hi arribem a pujar, des de la pista també tenim bona panoràmica: enfront, la Serra del Pi de Moió, més o menys per on hem pujat, i al darrera les planes del Penedès
Ordal queda gairebé amagat entre els arbres, a l'esquerra, just davant de la Serra de Riés; al fons el Puig de l'Àliga, ja molt a prop del mar
De seguida canviem de vessant, als nostres peus el Baix Llobregat, enfront tenim Esparreguera (crec), al darrere la zona de Sant Salvador de les Espases i molt més lluny, juraria que la Serra del Moixeró i la Tossa d'Alp, ben carregada de neu
Cap al nord-est, en primer terme Martorell (i el polígon de la Seat, tot sigui dit); enrere les serres de l'Hospici i de Collcardús, i al fons la Mola de Sant Llorenç del Munt a la dreta i la Serra de l'Obac al centre
Ara iniciem un descens ben pronunciat; perdrem alçada ràpidament fins arribar a les runes del Mas de les Comes
La pista tomba a la dreta i ens permet veure les alçades de les que venim; el Montcau a la dreta i el Coll de Montcau al mig
Seguim baixant fins la Font del Noguer, ara el terreny ja és més planer
I en deixar enrere l'ermita de la Mare de Déu de la Salut (s. XVIII)...
...tornem a estar envoltats de vinyes; el Montcau ja queda enrere
De seguida passem per dos importants masos, el primer el Mas Ginebreda (s. XVI o anterior) i poc després Can Rossell de la Muntanya (s. XII)
A partir d'aquí ja deixem enrere les muntanyes d'Ordal i ens endinsem a la plana del Penedès...
...abans de travessar un nou parc natural, alhora una muntanya màgica... Però això serà un parell d'etapes més endavant
Encara baixem uns metres per la pista fins trobar el Torrent de la Vallbardina, on hi ha una escola d'escalada
Ja anem encarant el final de l'etapa, però abans d'arribar a la carretera seguim uns metres el bonic passeig de Cantillepa, envoltat de xiprers a banda i banda
El Castell de Gelida ens dóna la benvinguda, abans d'anar a trobar els cotxes al costat del poliesportiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada