Estadisticas web

Puig de les Pasteres des de Camprodon: a l'est de la Serra Cavallera

A finals d'estiu es va organitzar aquesta excursió a la web de Singles, que ja feia temps que tenia al cap. Ja al 2007 amb Carloscoi (aquí) vam parlar de continuat la carena de la Serra Cavallera fins Camprodon després de baixar del Taga i el Puigsestela, però el mal estat dels meus genolls no m'ho permetia. I el juliol anterior havia passat molt a prop quan vaig enllaçar Ribes i Camprodon a través de Pardines i la Collada Verda (aquí), tot mirant des de sota l'extrem oriental de la serra (també anomenada Serra de les Pasteres) tot fent plans per venir a completar-la. Doncs encara no dos mesos més tard vaig apuntar-me gairebé de casualitat i vaig poder completar el tram que em faltava per completar la "integral" de la Serra Cavallera.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Cliqueu sobre les fotos per a ampliar-les


Des de Barcelona anem en cotxe fins a Camprodon, capital de la vall del mateix nom, que no necessita presentació



Creuem el Ter i anem a buscar el Parc de Mas Ventós, sobre el túnel de la carretera de Setcases, per començar a entrar en matèria. La primera part de la ruta anirà pujant pels boscos, resseguint l'inici de la carena de la Serra Cavallera



Algun tram està construït entre marges, sembla que el camí porta aquí bastants anys



Les primeres vistes trigaran una estona: en alguna finestra al nord apareix el Roca Colom al centre, a la seva dreta (més proper) el Puig de les Agudes i al costat el Costabona



I cap al sud aixequen les serres que separen la Garrotxa, el Ripollès i Osona



De mica en mica els arbres van perdent terreny



Una mirada enrere cap al Comanegra; mig ocult a la dreta, el Bassegoda



A partir dels 1.500 m. ja podem gaudir de les vistes: Llanars, en la confluència de la vall del Ter i la Ribera de Feitús; per sobre, a l'esquerra, el Puig de les Agudes i al darrere d'aquest el Costabona; la carena segueix a la dreta (est) cap al massís del Canigó



Mentrestant, la Serra Cavallera continua pujant amb força; al darrere ja apareix la falda del nostre objectiu, el Puig de les Pasteres



A aquestes alçades, ja res ens oculta la vista de la vall del Ter...



Ni per una banda ni per l'altra, ja que la mateixa vall tomba cap al sud-oest a Camprodon. Enftont s'alça les serres de Milany, de Santa Magdalena, de Capsacosta, el Puigsacalm... I molt lluny i gairebé difuminat, el Montseny



Al davant, encara tenim feina... però el Puig de les Pasteres ja està més a prop



Entre un coll i un altre apareix algun ramat de vaques; al darrere la vall del Ter es dirigeix cap a Ripoll. A l'horitzó s'endevina la silueta de Montserrat



La carena es va afilant



Una ullada al que portem recorregut



I una mirada al nord, cap a la zona que vaig recórrer el mes anterior, per sota. A sobre, els cims de les capçaleres del Ter i del Freser, des del Balandrau a les Borregues



A l'altre costat la vall del Ter, a sota tenim les pastures per on tornarem al punt d'inici



Ens anem acostant una mica més...



Ja tenim a la vista el cim, al darrere epareixen els altres dos cims principals de la Serra Cavallera: el Taga al mig i el Puigsestela a l'esquerra



I finalment, el Puig de les Pasteres (1.894 m.), en tres hores llargues (i molt relaxades) des de Camprodon



Anem amb la sessió de vistes: seguint la carena hi ha la Pedra dels Tres Bisbats, per on passarem en una estona; al darrere el Coll de Pal, el Puigsestela i el Taga. Molt més lluny, la Tossa d'Alp



Puigmal, Balandrau, les Borregues, Roca Colom, Costabona, Canigó...



I molt amagada al darrere de les vaques, la silueta del Pedraforca



Ens arrecerem una mica sota el cim, per esmorzar protegits del vent...



...i seguim el nostre camí, passant primer pel collet de les Pasteres...



...per assolir tot seguit la Pedra dels Tres Bisbats (1.905 m.). Tot i que és més alta que l'anterior, no hi ha ni una trista fita per assenyalar-la



Noves vistes cap a la vall de Pardines i la del Rigat al darrera, amb Puigsestela i Taga a l'esquerra, Serra de Montgrony i Puigllançada; a l'altre costat, el Puigmal i el Balandrau



A partir d'aquí ja iniciem el descens



Ràpidament arribem al Coll de Pal (1.770 m.), on mor la pista que puja d'Ogassa



Cal seguir aquesta pista fins al refugi de la Gran Jaça, més o menys on apareixen els primers arbres



Deixem el refugi i seguim més o menys les marques de PR...



...tot i que cadascun va més o menys per on li plau...



...sempre per la cara sud del Puig de les Pasteres



Arribem a una mena de collet d'on neix una nova pista, suposo que per aquí arriben tots els residents estivals d'aquests prats



De mica en mica la vegetació va fent acte de presència, per sota es veu una altra pista que enllaça Ogassa i la Colònia Estebanell. Al fons, la Vall del Bac



Cal prestar atenció a les marques del PR ja que el camí es perd, de fet ens vam passar un trencall i vam acabar baixant camp a través...



...fins que vam aparèixer al mas de Cal Noi, en reconstrucció



D'aquí sortim a la pista que travessa la serra i ja s'han acabat les dificultats. Camprodon s'amaga darrera dels arbres, a la dreta el puig de Sant Antoni



Ja només ens queda un curt tram de bosc on enllaçarem amb el camí d'anada per arribar novament a l punt de sortida, sota les arcades del Pont Nou de Camprodon



GR 11 (epíleg): Cap de Creus - Cadaqués

Anterior:
Port de la Selva - Cap de Creus


Qualsevol somni té un final, un despertar en que vas tornant a la realitat mentre vas recordant el que acabes de somiar... La travessa del Pirineu acaba al Cap de Creus; però també hi ha un curt tram afegit on hi ha prou temps de repassar els records que han donat aquests 13 anys i 820 kms. entre un mar i l'altre, gaudint de les vistes del vessant meridional del massís

(Cliqueu sobre les fotos per a ampliar-les)

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



M'espera un camí ja conegut, que va prop de la costa però que només baixa al mar en un parell d'ocasions. Ara fa gairebé un parell d'anys vam fer-lo en sentit invers amb els companys de Singles (aquí).



Encara amb el molest vent del sud, intento dinar ben arrecerat pel far i començo a baixar per la carretera, més que res per canviar el camí de vinguda



En un parell de revolts arribo a la pedrera per on cal baixar extremant les precaucions; de seguida deixo les marques blanques i vermelles que se'n van a Irun, a l'altra punta del Pirineu. Aquesta vegada les deixo passar i continuo a l'esquerra, en direcció a Cala Jugadora



Una preciosa platjeta on hauria pres un bany en altres circumstàncies... Crec que avui no era el dia idoni



En aquesta banda del massís no canvia gaire el paisatge: marges a banda i banda, vegetació baixa i algun arbre aïllat



I és que aquest el paisatge típic del Cap de Creus: semi desèrtic, però amb molt de matoll. En molts trams no es veu ni un arbre



Tot i això al vessant meridional es veu més alzines, però encara joves. Cal anar travessant algun rec de tant en tant



La línia de la costa no s'allunya massa en cap moment



Els marges de pedra delaten que aquest camí ja devia existir fa molts anys, fins i tot segles...Al fons, el Morro de Cala Bona



Una hora després de sortir del far ja comencen a aparèixer les primeres cases. El camí va a sortir a una cruïlla de pistes, segueixo a l'esquerra i després em fico a la dreta per un corriol...



...que baixant al límit de les tanques dels xalets, va a sortir a la Platja Guillola, una altra meravella



El camí torna a pujar, passant sota unes cases i sobre la Cala d'en Lluís



Però encara aquí, prop de la civilització, no perd el seu caràcter. Ara les oliveres han agafat el lloc dels matolls i de les poques alzines



Després d'una curta pujada surto a la carretera de Cadaqués al far; la segueixo al sud uns 150 m. i em desvio novament a l'esquerra, creuant el Rec des Jonquet i passant sobre la cala del mateix nom



Després d'aquesta pujo una altra vegada a la carretera, al collet on vam deixar els cotxes fa un parell d'anys. El camí retalla entre dos xalets i la torna a creuar als 300 metres, baixant després per la riera de Portlligat



Als afores de Cadaqués, la badia de Portlligat és una de les visites imprescindibles del Cap de Creus i de la Costa Brava; i no només pels seus paisatges o per la tranquil·litat de les seves aigües...



...sinó que també acull la Casa-Museu de Salvador Dalí, el lloc on va viure i treballar fins al 1982



Però m'hauré d'acontentar de veure-la per fora, no em queda gaire temps si vull agafar l'autobús... A més a més, s'hi ha de dedicar una bona estona per fer-se'n una idea



Però també s'agraeix una vista del conjunt amb la badia de fons, banyada amb la llum de mitja tarda



Surto de la platja per la carretera que hi accedeix, arribant a un petit coll on es troba una ermita dedicada a un sant que em resulta familiar...



Novament una ermita dedicada a Sant Baldiri, aquesta de principis del s. XVII. Antigament havia estat dedicada als sants Abdó i Senén



Des d'aquí puc fer una última mirada als meus últims passos pel GR 11, ja amb una mica de nostàlgia...



...abans d'endinsar-me pels carrerons blancs de la vila blanca de la Costa Brava, on ara sí posaré punt i final a una llarga travessa, a un llarg somni i a una etapa de la meva vida




The End