Estadisticas web

Vilalba Sasserra - el Corredor

El Corredor és una de les zones que em cauen més a prop i que menys conec; després de travessar-la al 2004 quan feia el GR 92, no m'hi havia tornat a ficar... Aquesta vegada vaig voler assolir el sostre de la serra sortint des de Vilalba Sasserra, intentant seguir un camí que vaig fer servir molts anys abans, a finals dels 80, en una de les meves primeres excursions, tot i que no recordo del tot per on vaig pujar llavors.

Però l'inconvenient que hi ha a aquestes àrees més properes a Barcelona és que hi ha poca tranquil·litat... Abans de començar ja vaig trobar una cursa de BTT que aniria seguint durant bona part de la pujada; i un cop a dalt, al costat del cim es troba el santuari del Corredor, centre neuràlgic del Parc Natural, amb bar-restaurant, oficina d'informació i àrea d'esbarjo, on es pot arribar fàcilment amb vehicle (fins i tot en autocar), així que la massificació està garantida

Mapa, track i perfil a Wikiloc


Començo a caminar a Vilalba, prop de l'AP7 direcció sud-oest, i en arribar a una cruilla on hi ha una empresa de jardineria creuo sota l'autopista i encaro el barranc de Can Gener



De seguida van apareixent camps a banda i banda



Pel darrere el arbres ja es comença a veure la part alta de la serra



Al cap d'uns 2,5 km es creua la riera; més endavant es torna a travessar pel pont de Can Freginals i encara més amunt es deixa ja la pista per seguir un corriol que es va apartant del barranc...



...tot pujant al mig de l'alzinar...



...i troba una cruïlla al dolmen de Ca l'Arenes, que data del final del Neolític (3000 - 2500 a.C.)



Va ser descobert al 1997, en molt mal estat, i restaurat al 2004



Aquí se segueix pujant per un camí més ample en direcció sud-est...



...fins trobar el desviament a Ca l'Arenes a la dreta, que deixo de banda, i continuo a l'esquerra sempre envoltat pel típic bosc mediterrani



Poc abans del Santuari, el Pi Cargolat



Un curiós exemplar, no tinc ni idea de com va acabar així



Encara amunt pel corriol, assoleixo la capçalera del Sot del Fangar i arribo a unes roques curioses...



...punt de referència per prendre el desviament cap al Santuari del Corredor. A la dreta, la torre de guaita delata la situació del cim



D'estil gòtic tardà, es va construir una primera capella cap al 1530, per edificar-hi més tard el Santuari amb la fesomia actual a finals del s. XVI, essent beneït al 1583



De totes les vegades que havia vingut, gairebé sempre en vehicle, mai no m'havia aturar a contemplar l'església per dins; ja anava essent hora, doncs



A l'interior s'hi troba el retaule major de Nostra Senyora dels Socors, obra del pintor Antoni Torreno II, del 1591 i restaurat a finals del segle passat



El conjunt de l'església també es troba molt ben restaurat i conservat; és un indret de gran devoció a la comarca i s'hi fan nombrosos aplecs



Al costat mateix hi ha l'oficina d'informació del Parc Natural en un edifici annexe



I a la part del davant, bones vistes sobre el Vallès, que arribarien a Montserrat i la serra del Montmell si no fos pels núvols



Travesso la pista principal del parc i darrera la torre de guaita arribo al cim del Corredor (641 m.), sostre de la serra. No se perquè, tenia el record que es trobava més apartat... S'hi pot arribar en mig minut des de l'esglesia. Gens de vistes i una torre de guaita que no el fa lluir gaire



Torno a travessar la pista per a acomiadar-me del Santuari, ara des de la seva façana oriental



Des d'aquí només s'intueix rere els arbres la veïna serralada del Montnegre



No tenia gaire definit el descens, volia anar cap al Barranc del Trull però no estava segur de per on baixar; igualment, cal parar atenció ja que està ple de trencalls. Havent deixat l'església uns 250 m. enrere, quan el camí ample es fica en el bosc, en surt un altre més estret a la dreta que comença a davallar en direcció nord-est. Deixo una bifurcació a cada banda, fins tombar a l'esquerra pel que sembla una antiga pista i arribo a unes roques, ara sí, amb bona vista del Montnegre a la dreta, el Montseny a l'esquerra i els últims dominis del Vallès entre ambdues serralades. Enfront, més propers, els camps de Can Trull



Des del mateix lloc, millor panoràmica del Montseny y el Vallès més oriental; destaca Sant Celoni a la dreta



Tot seguit baixo per una altra antiga pista que es dirigeix cap al fons del barranc de Can Trull o de l'Illa, ben frondós



A partir d'aquí no hi ha ja massa història, creuo el torrent i surto a la pista que el ressegueix cap avall



...amb alguns racons ben verds i ben bonics



Entre tanta alzina i tant bosc de ribera, en quant trobo un pi, m'emporto una agradable sorpresa, que no va ser mútua ja que es va amagar de seguida a les branques



En arribar als camps que envolten la masia de l'Illa es pot baixar a l'esquerra a trobar el camí de pujada a l'alçada del Pont de Can Freginals; però prefereixo seguir a la dreta per visitar un lloc que tenia ganes de conèixer, del qual apareix ja la punta entre els arbres



Passant pel costat de l'Illa, surto a una pista que segueixo durant un km. i de la que em separo un moment per pujar a veure l'església vella de Vilalba Sasserra, o de Santa Maria



Consta ja documentada al s. XI, malgrat que la part més antiga que se'n conserva, l'arc de mig punt, és el XIII



Al costat es troba el cementiri de la localitat; qui hagi escollit el color per la tanca que l'envolta s'ho hauria de fer mirar...



Després de la ràpida visita torno avall, al fons ja s'entreveu Vilalba



Per evitar l'últim tram de pista em desvio a l'esquerra per un camí sobre unes vinyes. Al fons, malgrat la boirina, s'entreveu la silueta de Montserrat



Una última mirada a aquestes muntanyes que hauré de visitar més sovint per a descobrir les moltes sorpreses que s'hi amaguen...



...i un ràpid descens per un corriol envoltat d'una pineda...



...que em torna en pocs minuts a les portes de Vilalba, situada gairebé a cavall de les serres del Corredor i del Montseny, així com de les conques del Besòs i del Tordera


Arbolí - Puig de Gallicant - Gorgs de la Febró - Arbolí

Més de deu anys després d'iniciar el GR 7 per terres tarragonines, torno a les Muntanyes de Prades molt ben acompanyat per redescobrir aquells paisatges; al desembre de 2004 vaig patir la boira durant bona part del recorregut, i des de llavors tenia pendent de tornar per la zona a fer-hi una nova ullada. A més a més, vam afegir dos al·licients que per sí sols ja justifiquen una excursió: el Puig de Gallicant, a la llista dels 100 Cims de la FEEC, i els Gorgs de la Febró, que només coneixia en part. Va resultar una circular interessant i senzilleta, que fins i tot es pot fer amb un braç enguixat... Encara em piten les orelles.

Track i perfil a Wikiloc




Deixem el cotxe a l'entrada del poble i després d'esmorzar anem a buscar les marques del GR 7, passant davant de l'església de Sant Andreu (1799)



A la part alta del poble, de seguida trobem el GR, que comença a enfilar-se...



Des del primer moment anem deixant Arbolí a sota i guanyant bones vistes: la Miranda de Puigcerver a l'esquerra, les serres de l'Argentera i Llaberia més al fons, la Serra de lo Molló al mig i a l'esquerra, molt llunyana, la Serra de Cardó



No triguem gaire en arribar al Collet dels Colls (860 m.), des d'on ja s'entreveuen les cases de Gallicant rere els arbres



El GR hi va directament, però ens desviarem a la dreta per arribar als Colls...



...i encarar des d'aquí la pujada al primer cim del dia



Poc desnivell des del coll, només ens hem d'aturar una o dues vegades per agafar aire, i per gaudir de les vistes durant l'ascens: cap a la Serra de la Mussara...



...o més al sud, mirant al Priorat, amb la Serra de Cardó a l'altra punta; la boirina no deixa veure els Ports, més lluny



Sense gaire història, en vint minuts des del coll (1h des d'Arbolí) coronem el Puig de Gallicant, (1010 m.)



Millor aprofitar les vistes de la pujada, perquè un cop a dalt no es veu gaire cosa; només cap a ponent, on apareix la petita vila de Siurana enmarcada al mig de la Serra de Montsant...



...i al nord, amb la Moleta a l'altra banda del barranc i el Tossal de la Baltassana més lluny, a la dreta. Darrere del primer cim s'amaga la vila de Prades



Baixem pel costat oposat i en vint minuts retrobem les marques de GR, que seguirem a la dreta per acostar-nos a un indret que va quedar ancorat en el temps...



...i que dóna nom al puig que acabem de pujar: el poble de Gallicant, abandonat des dels anys 50 del segle passat



Gaudeix d'una panoràmica excepcional sobre el poble de Siurana, dalt del cingle, i del barranc que forma el riu del mateix nom, per on baixarem en unes hores; al darrere, la serra del Montsant, gairebé sencera, amb la Roca Corbatera a la dreta com a punt més elevat



Després d'una ràpida visita tornem al GR, que continua pel bosc i després d'uns 800 m. va a sortir a una pista; aquesta fa un parell de revolts i termina quan el barranc es comença a tancar. Continuem per un corriol que baixa fort i s'endinsa en una mena de tall entre les parets del sot



Però encara més a dins s'enfonsa el torrent de la Canaleta, que en el seu curt recorregut (recull les aigües del vessant nord del Puig de Gallicant) ja ha guanyat un cabal si més no suficient per produir un profund solc a la roca...



...que uns metres més avall forma el Gorguet, el primer dels anomenats Gorgs de la Febró



Tornem al camí que encara baixa una mica per arribar al gorg principal, el del Mas del Frare. Per desgràcia, aquí no baixa gens d'aigua



En aquest gorg deixarem el GR 7, que puja al Mas dels Frares i a la Mussara, i seguirem el camí que baixa ben a prop del riu dels Gorgs, encaixat entre parets



I ja és mala sort que vam trobar buida la cascada del gorg, perquè poc més endavant els petits torrents anaven plens



De mica en mica el curs del riu va agafant cabal



Els cingles es van elevant cada cop més



Arriba un moment en què el camí se separa del riu i agafa alçada...



...es fica en el bosc i torna a baixar, deixant a l'esquerra un trencall una mica amagat; és important no passar-se'l, ja que condueix al gorg més bonic dels tres: la Gorguina



Aquí el riu ha anat fent un tall a la roca durant milers i milers d'anys...



...esculpint unes formacions ben curioses



Una meravella de la natura, vaja



Tornem al camí principal, una mica més avall canviem de vessant, on Noe fa exhibició de la seva destresa equilibrista en creuar el riu amb una sola ma sense caure. Un cop a l'altra banda ens envolta el bosc



El camí s'aparta una estona del fons del barranc, justament quan el riu dels Gorgs vessa al riu de Siurana; però després sortim a una pista i tornem a baixar. El barranc s'obre de nou; arribem novament al riu i el podem travessar sense tantes dificultats



Poc més endavant, entre els arbres s'amaga el Molí de l'Esquirola, a tocar del Barranc de la Gritella



Aquí s'ajunta el Barranc del Carcaix, per on ve el camí de Prades



El nostre corriol segueix planejant, passem pel Mas d'en Candi...



...i ja de seguida baixem a creuar el riu per últim cop, a l'alçada del Toll de la Cinteta



A partir d'aquí deixem a sota el barranc i pugem pel vessant oposat...



...on el camí de seguida torna a ficar-se dins el bosc...



...agafant alçada ràpidament



Quan ens acostem a la part més alta apareix una bauma



És el Grau del Vincabrer, el tram més empinat, que passa per sota de les parets



D'aquí ja sortim a una pista que seguirem a la dreta per desviar-nos de seguida per un corriol. A l'altra banda del barranc, el petit poble de Siurana sobre la cinglera i Cornudella a l'esquerra; més enllà la Serra del Montsant amb la Roca Corbatera al centre



Després de vint minuts pel mig del bosc arribem a l'ermita de Sant Pau, originària del s. XIII però reconstruïda al 1927



I des d'aquí ja només ens queda un curt descens fins Arbolí, on trobarem les marques del GR poc abans d'arribar